És un tema del qual no es parla. És dolorós i qualsevol inici de conversa s’acaba amb un “ja veurem com va tot”.
Certament, preveure què pot passar fins a la festa major és tot un acte d’endevinació, perquè ens trobem en una situació tan excepcional que ni tan sols tenim un escenari lúcid per a la propera setmana.
De moment, totes les informacions que ens arriben ens fan pensar que seran unes festes majors estranyes, on encara el distanciament físic serà necessari i caldrà allunyar-nos de les multituds.
Però cal preparar-se i tenir mà esquerra per engrescar un veïnat desanimat i desmoralitzat.
El paper que tindran els ajuntaments per organitzar unes festes majors atípiques serà clau per afermar el sentiment de pertinença a una comunitat.
“Si durant el confinament molts municipis han creat accions de dinamització a les xarxes socials, el calendari festiu de cada consistori estarà marcat per les accions de participació virtuals, on les eines digitals jugaran un paper clau”.
I què cal tenir present? Integrar tota la ciutadania, tant els més hàbils a les xarxes socials com aquells que les exploren de tant en tant. També haurem de ser atrevits i experimentar, per motivar i no caure en propostes habituals. I, finalment, caldrà crear xarxes col·laboratives, perquè totes les institucions o organismes que en formen part o que en depenen s’involucrin en una participació activa.
Noves formes de passar-ho bé en uns moments on haurem d’adaptar-nos a viure noves realitats.